bàner_de_pàgina

notícies

Des del febrer d'aquest any, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i el director de l'Oficina Nacional de Control i Prevenció de Malalties de la Xina, Wang Hesheng, han afirmat que la "malaltia X" causada per un patogen desconegut és difícil d'evitar i que ens hem de preparar i respondre a la pandèmia que causa.

En primer lloc, les associacions entre els sectors públic, privat i sense ànim de lucre són un element central d'una resposta eficaç a la pandèmia. Abans de començar aquesta feina, però, hem de fer esforços reals per garantir un accés global oportú i equitatiu a les tecnologies, mètodes i productes. En segon lloc, s'ha demostrat que una sèrie de noves tecnologies de vacunes, com ara l'ARNm, els plasmidis d'ADN, els vectors virals i les nanopartícules, són segures i efectives. Aquestes tecnologies han estat objecte d'investigació durant fins a 30 anys, però no van tenir llicència per a ús humà fins al brot de Covid-19. A més, la velocitat amb què s'utilitzen aquestes tecnologies demostra que és factible construir una veritable plataforma de vacunes de resposta ràpida i que pot respondre a la nova variant del SARS-CoV-2 de manera oportuna. La disponibilitat d'aquesta gamma de tecnologies de vacunes efectives també ens dóna una bona base per produir candidats a vacunes abans de la propera pandèmia. Hem de ser proactius en el desenvolupament de possibles vacunes per a tots els virus amb potencial pandèmic.

En tercer lloc, la nostra cartera de teràpies antivirals està ben preparada per respondre a l'amenaça viral. Durant la pandèmia de la Covid-19, es van desenvolupar teràpies d'anticossos efectives i fàrmacs altament eficaços. Per minimitzar la pèrdua de vides en una futura pandèmia, també hem de produir teràpies antivirals d'ampli espectre contra virus amb potencial pandèmic. Idealment, aquestes teràpies haurien de ser en forma de píndoles per millorar la capacitat de distribució en entorns d'alta demanda i baixos recursos. Aquestes teràpies també han de ser fàcilment accessibles, sense restriccions del sector privat ni de les forces geopolítiques.

En quart lloc, tenir vacunes als magatzems no és el mateix que fer-les àmpliament disponibles. Cal millorar la logística de la vacunació, inclosa la producció i l'accés. L'Aliança per a la Preparació Innovadora per a Pandèmies (CEPI) és una associació global llançada per prevenir futures pandèmies, però calen més esforços i suport internacional per maximitzar-ne l'impacte. Mentre es prepara per a aquestes tecnologies, també s'ha d'estudiar el comportament humà per conscienciar sobre el compliment i desenvolupar estratègies per contrarestar la desinformació.

Finalment, cal més recerca aplicada i bàsica. Amb l'aparició d'una nova variant del SARS-CoV-2 que és completament diferent en l'antigen, el rendiment de diverses vacunes i fàrmacs terapèutics que s'havien desenvolupat anteriorment també s'ha vist afectat. Diverses tècniques han tingut diferents graus d'èxit, però és difícil determinar si el proper virus pandèmic es veurà afectat per aquests enfocaments, o fins i tot si la propera pandèmia serà causada per un virus. Sense poder preveure el futur, hem d'invertir en recerca aplicada sobre noves tecnologies per facilitar el descobriment i el desenvolupament de nous fàrmacs i vacunes. També hem d'invertir àmpliament i fortament en recerca bàsica sobre microorganismes amb potencial epidèmic, evolució viral i deriva antigènica, fisiopatologia de les malalties infeccioses, immunologia humana i les seves interrelacions. Els costos d'aquestes iniciatives són enormes, però petits en comparació amb l'impacte de la Covid-19 en la salut humana (tant física com mental) i l'economia mundial, estimat en més de 2 bilions de dòlars només el 2020.

què-és-la-malaltia-x

L'enorme impacte sanitari i socioeconòmic de la crisi de la Covid-19 assenyala fermament la necessitat crítica d'una xarxa específica dedicada a la prevenció de pandèmies. La xarxa podrà detectar virus que es propaguen dels animals salvatges al bestiar i als humans abans de convertir-se en brots localitzats, per exemple, per prevenir epidèmies i pandèmies amb greus conseqüències. Tot i que mai s'ha establert una xarxa formal d'aquest tipus, no és necessàriament una empresa completament nova. En canvi, es basarà en operacions de monitorització multisectorial existents, aprofitant els sistemes i les capacitats que ja estan en funcionament. Harmonització mitjançant l'adopció de procediments estandarditzats i l'intercanvi de dades per proporcionar informació per a bases de dades globals.

La xarxa se centra en el mostreig estratègic de fauna salvatge, humans i bestiar en punts crítics preidentificats, eliminant la necessitat d'una vigilància de virus a tot el món. A la pràctica, es necessiten les tècniques de diagnòstic més recents per detectar virus de vessament precoç en temps real, així com per detectar moltes famílies de virus endèmics clau en mostres, així com altres virus nous originaris de la fauna salvatge. Al mateix temps, es necessita un protocol global i eines de suport a la decisió per garantir que els nous virus s'eliminin dels humans i animals infectats tan bon punt es descobreixin. Tècnicament, aquest enfocament és factible gràcies al ràpid desenvolupament de múltiples mètodes de diagnòstic i tecnologies de seqüenciació d'ADN de nova generació assequibles que permeten la identificació ràpida de virus sense coneixement previ del patogen objectiu i proporcionen resultats específics de l'espècie/soca.

A mesura que les noves dades genètiques i les metadades associades sobre virus zoonòtics en la fauna salvatge, proporcionades per projectes de descobriment de virus com el Global Virome Project, es dipositin en bases de dades globals, la xarxa global de vigilància de virus esdevindrà més eficaç a l'hora de detectar la transmissió precoç del virus als humans. Les dades també ajudaran a millorar els reactius de diagnòstic i el seu ús mitjançant nous equips de detecció i seqüenciació de patògens, més àmpliament disponibles i rendibles. Aquests mètodes analítics, combinats amb eines bioinformàtiques, intel·ligència artificial (IA) i big data, ajudaran a millorar els models dinàmics i les prediccions d'infecció i propagació mitjançant l'enfortiment progressiu de la capacitat dels sistemes globals de vigilància per prevenir pandèmies.

L'establiment d'una xarxa de monitorització longitudinal d'aquest tipus s'enfronta a reptes considerables. Hi ha reptes tècnics i logístics a l'hora de dissenyar un marc de mostreig per a la vigilància del virus, establir un mecanisme per compartir informació sobre contagis poc freqüents, formar personal qualificat i garantir que els sectors de salut pública i animal proporcionin suport d'infraestructura per a la recollida de mostres biològiques, el transport i les proves de laboratori. Calen marcs reguladors i legislatius per abordar els reptes del processament, l'estandardització, l'anàlisi i la compartició de grans quantitats de dades multidimensionals.

Una xarxa de vigilància formal també hauria de tenir els seus propis mecanismes de governança i membres d'organitzacions dels sectors públic i privat, similars a l'Aliança Mundial per a les Vacunes i la Immunització. També hauria d'estar plenament alineada amb les agències de les Nacions Unides existents, com ara l'Organització Mundial de l'Alimentació i l'Agricultura/Organització Mundial de la Sanitat Animal/OMS. Per garantir la sostenibilitat a llarg termini de la xarxa, calen estratègies de finançament innovadores, com ara la combinació de donacions, subvencions i contribucions d'institucions finançadores, estats membres i el sector privat. Aquestes inversions també haurien d'estar vinculades a incentius, especialment per al Sud global, inclosa la transferència de tecnologia, el desenvolupament de capacitats i l'intercanvi equitatiu d'informació sobre nous virus detectats a través de programes de vigilància global.

 

Si bé els sistemes de vigilància integrats són fonamentals, en última instància cal un enfocament multifacètic per prevenir la propagació de malalties zoonòtiques. Els esforços s'han de centrar en abordar les causes fonamentals de la transmissió, reduir les pràctiques perilloses, millorar els sistemes de producció ramadera i augmentar la bioseguretat a la cadena alimentària animal. Al mateix temps, cal continuar el desenvolupament de diagnòstics, vacunes i teràpies innovadores.

En primer lloc, és essencial prevenir els efectes indirectes adoptant una estratègia "Una sola salut" que vinculi la salut animal, humana i ambiental. S'estima que al voltant del 60% dels brots de malalties mai vistos abans en humans són causats per zoonòtiques naturals. Si es regula més estrictament els mercats comercials i s'apliquen les lleis contra el comerç de fauna salvatge, es poden separar les poblacions humanes i animals de manera més eficaç. Els esforços de gestió del territori, com ara aturar la desforestació, no només beneficien el medi ambient, sinó que també creen zones de seguretat entre la fauna salvatge i els humans. L'adopció generalitzada de pràctiques agrícoles sostenibles i humanes eliminaria l'ús excessiu en animals domesticats i reduiria l'ús d'antimicrobians profilàctics, cosa que comportaria beneficis addicionals en la prevenció de la resistència als antimicrobians.

En segon lloc, cal reforçar la seguretat dels laboratoris per reduir el risc d'alliberament accidental de patògens perillosos. Els requisits reglamentaris han d'incloure avaluacions de riscos específiques del lloc i de l'activitat per identificar i mitigar els riscos; protocols bàsics per a la prevenció i el control d'infeccions; i formació sobre l'ús i l'adquisició adequats d'equips de protecció individual. Cal adoptar àmpliament les normes internacionals existents per a la gestió del risc biològic.

En tercer lloc, els estudis de GOF de funció (GOF) destinats a elucidar les característiques transmissibles o patogèniques dels patògens s'han de supervisar adequadament per reduir el risc, alhora que es garanteix que continuïn els treballs importants de recerca i desenvolupament de vacunes. Aquests estudis GOF poden produir microorganismes amb un major potencial epidèmic, que es poden alliberar de manera inadvertida o intencionada. Tanmateix, la comunitat internacional encara no s'ha posat d'acord sobre quines activitats de recerca són problemàtiques o com mitigar els riscos. Atès que la recerca GOF es duu a terme en laboratoris de tot el món, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar un marc internacional.

 

 


Data de publicació: 23 de març de 2024