notícies

Entrant al segle XXI, la freqüència, la durada i la intensitat de les onades de calor han augmentat significativament; els dies 21 i 22 d'aquest mes, la temperatura global va establir un rècord durant dos dies consecutius. Les altes temperatures poden provocar una sèrie de riscos per a la salut, com ara malalties cardíaques i respiratòries, especialment per a poblacions sensibles com la gent gran, les malalties cròniques i el sobrepès. Tanmateix, les mesures preventives individuals i de grup poden reduir eficaçment els danys de les altes temperatures per a la salut.

Des de la Revolució Industrial, el canvi climàtic ha provocat un augment de la temperatura mitjana global d'1,1 °C. Si les emissions de gasos d'efecte hivernacle no es redueixen significativament, s'espera que la temperatura mitjana global augmenti entre 2,5 i 2,9 °C a finals d'aquest segle. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha arribat a la clara conclusió que les activitats humanes, en particular la crema de combustibles fòssils, són la causa de l'escalfament general de l'atmosfera, la terra i els oceans.

Malgrat les fluctuacions, en general, la freqüència i la durada de les temperatures extremes altes estan augmentant, mentre que el fred extrem està disminuint. Els esdeveniments compostos com ara sequeres o incendis forestals que es produeixen simultàniament amb onades de calor s'han tornat cada cop més comuns, i s'espera que la seva freqüència continuï augmentant.

Un estudi recent mostra que entre 1991 i 2018, més d'un terç de les morts relacionades amb la calor en 43 països, inclosos els Estats Units, es poden atribuir a emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle.

Comprendre l'impacte generalitzat de la calor extrema en la salut és crucial per orientar el tractament dels pacients i els serveis mèdics, així com per desenvolupar estratègies més completes per mitigar i adaptar-se a l'augment de les temperatures. Aquest article resumeix l'evidència epidemiològica sobre els riscos per a la salut causats per les altes temperatures, l'impacte excessiu de les altes temperatures en els grups vulnerables i les mesures de protecció individuals i de grup destinades a mitigar aquests riscos.

Exposició a altes temperatures i riscos per a la salut

Tant a curt com a llarg termini, l'exposició a altes temperatures pot afectar greument la salut humana. Les altes temperatures també afecten indirectament la salut a través de factors ambientals com la disminució de la qualitat i la quantitat dels cultius i del subministrament d'aigua, així com l'augment de l'ozó a nivell del sòl. El major impacte de les altes temperatures en la salut es produeix en condicions de calor extrema, i els efectes de les temperatures que superen les normes històriques sobre la salut són àmpliament reconeguts.

Les malalties agudes relacionades amb les altes temperatures inclouen erupcions de calor (petites butllofes, pàpules o pústules causades pel bloqueig de les glàndules sudorípares), rampes de calor (contraccions musculars involuntàries doloroses causades per deshidratació i desequilibri electrolític a causa de la sudoració), inflor per aigua calenta, síncope per calor (generalment associada a estar dret o canviar de postura durant llargs períodes de temps a altes temperatures, en part a causa de la deshidratació), esgotament per calor i cop de calor. L'esgotament per calor sol manifestar-se com fatiga, debilitat, marejos, mal de cap, sudoració profusa, espasmes musculars i augment del pols; la temperatura corporal central del pacient pot augmentar, però el seu estat mental és normal. El cop de calor es refereix a canvis en la funció del sistema nerviós central quan la temperatura corporal central supera els 40 °C, que poden progressar fins a una fallada multiorgànica i la mort.

La desviació de les normes històriques de temperatura pot afectar seriosament la tolerància fisiològica i l'adaptabilitat a les altes temperatures. Tant les temperatures altes absolutes (com ara 37 °C) com les temperatures altes relatives (com ara el percentil 99 calculat a partir de les temperatures històriques) poden provocar taxes de mortalitat elevades durant les onades de calor. Fins i tot sense calor extrema, la calor pot causar danys al cos humà.

Fins i tot amb l'aire condicionat i altres factors que influeixen en el procés d'adaptació, ens estem acostant als límits de la nostra adaptabilitat fisiològica i social. El punt crític inclou la capacitat de la infraestructura elèctrica existent per satisfer les necessitats de refrigeració a llarg termini, així com el cost d'ampliar la infraestructura per satisfer aquestes necessitats.

Població d'alt risc

Tant la susceptibilitat (factors interns) com la vulnerabilitat (factors externs) poden alterar l'impacte de les altes temperatures en la salut. Els grups ètnics marginats o el baix nivell socioeconòmic són un factor clau que afecta el risc, però altres factors també poden augmentar el risc d'impactes negatius en la salut, com ara l'aïllament social, l'edat extrema, les comorbiditats i l'ús de medicaments. Els pacients amb malalties cardíaques, cerebrovasculars, respiratòries o renals, diabetis i demència, així com els pacients que prenen diürètics, fàrmacs antihipertensius, altres fàrmacs cardiovasculars, alguns fàrmacs psicotròpics, antihistamínics i altres fàrmacs, tindran un major risc de patir malalties relacionades amb la hipertèrmia.

Necessitats i direccions futures
Cal dur a terme més investigacions per comprendre els beneficis de les mesures de prevenció i refredament dels cops de calor a nivell individual i comunitari, ja que moltes mesures tenen beneficis sinèrgics, com ara parcs i altres espais verds que poden augmentar les activitats esportives, millorar la salut mental i la cohesió social. Cal reforçar la notificació estàndard de lesions relacionades amb la calor, inclosos els codis de la Classificació Internacional de Malalties (CIM), per reflectir els efectes indirectes de les altes temperatures sobre la salut, en lloc de només els efectes directes.

Actualment no hi ha cap definició universalment acceptada de les morts relacionades amb les altes temperatures. Unes estadístiques clares i precises sobre les malalties i les morts relacionades amb la calor poden ajudar les comunitats i els responsables polítics a prioritzar la càrrega sanitària associada a les altes temperatures i a desenvolupar solucions. A més, calen estudis de cohort longitudinals per determinar millor els diferents impactes de les altes temperatures en la salut en funció de les característiques de les diferents regions i poblacions, així com de les tendències temporals d'adaptació.

Cal dur a terme investigacions multisectorials per comprendre millor els impactes directes i indirectes del canvi climàtic en la salut i identificar estratègies efectives per millorar la resiliència, com ara els sistemes d'aigua i sanejament, l'energia, el transport, l'agricultura i la planificació urbana. Cal prestar especial atenció als grups de més risc (com ara les comunitats de color, les poblacions de baixos ingressos i les persones que pertanyen a diferents grups d'alt risc) i s'han de desenvolupar estratègies d'adaptació efectives.
Conclusió
El canvi climàtic augmenta constantment les temperatures i augmenta la freqüència, la durada i la intensitat de les onades de calor, cosa que provoca diversos resultats adversos per a la salut. La distribució dels impactes esmentats anteriorment no és justa i algunes persones i grups es veuen particularment afectats. Cal desenvolupar estratègies i polítiques d'intervenció dirigides a llocs i poblacions específiques per minimitzar l'impacte de les altes temperatures en la salut.