L'envelliment de la població està augmentant exponencialment i la demanda d'atenció a llarg termini també creix ràpidament; segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament dues de cada tres persones que arriben a la vellesa necessiten suport a llarg termini per a la vida diària. Els sistemes d'atenció a llarg termini d'arreu del món tenen dificultats per fer front a aquestes demandes creixents; segons l'informe de progrés de la Dècada de les Nacions Unides per a l'Envelliment Saludable (2021-2023), només al voltant del 33% dels països informants tenen recursos suficients per integrar l'atenció a llarg termini en els sistemes sanitaris i d'atenció social existents. Els sistemes d'atenció a llarg termini inadequats representen una càrrega creixent sobre els cuidadors informals (més habitualment familiars i parelles), que no només tenen un paper clau en el manteniment de la salut i el funcionament dels receptors de l'atenció, sinó que també serveixen com a guies per a sistemes sanitaris complexos que garanteixen la puntualitat i la continuïtat dels serveis d'atenció. Al voltant de 76 milions de cuidadors informals proporcionen atenció a Europa; als països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), al voltant del 60% de les persones grans estan completament cuidades per cuidadors informals. Amb la creixent dependència dels cuidadors informals, hi ha una necessitat urgent d'establir sistemes de suport adequats.
Els cuidadors sovint són més grans i poden tenir discapacitats cròniques, fragilitat o relacionades amb l'edat. En comparació amb els cuidadors més joves, les demandes físiques del treball de cura poden agreujar aquestes afeccions mèdiques preexistents, provocant un major esforç físic, ansietat i una mala autoavaluació de la salut. Un estudi del 2024 va trobar que els adults grans amb responsabilitats de cura informals van experimentar un fort deteriorament de la salut física en comparació amb les persones que no són cuidadors de la mateixa edat. Els cuidadors més grans que proporcionen atenció a pacients que requereixen cures intensives són particularment vulnerables als efectes adversos. Per exemple, la càrrega sobre els cuidadors més grans augmenta en els casos en què els cuidadors amb demència presenten apatia, irritabilitat o un augment de les deficiències en les activitats instrumentals de la vida diària.
El desequilibri de gènere entre les cuidadores informals és significatiu: les cuidadores sovint són dones de mitjana edat i grans, especialment en països de renda baixa i mitjana. Les dones també són més propenses a proporcionar atenció a afeccions complexes com la demència. Les cuidadores van informar de nivells més alts de símptomes depressius i deteriorament funcional que els cuidadors masculins. A més, la càrrega de l'atenció té un impacte negatiu en el comportament sanitari (inclosos els serveis preventius); un estudi realitzat el 2020 entre dones de 40 a 75 anys va mostrar una associació negativa entre les hores de treball de cura i l'acceptació de la mamografia.
El treball de cures té conseqüències negatives associades i s'ha de proporcionar suport a les persones cuidadores més grans. Un primer pas fonamental per generar suport és invertir més en sistemes de cures a llarg termini, especialment quan els recursos són limitats. Si bé això és crític, els canvis generals en les cures a llarg termini no es produiran d'un dia per l'altre. Per tant, és important proporcionar suport immediat i directe a les persones cuidadores més grans, com ara mitjançant formació per millorar la seva comprensió dels símptomes de malaltia que presenten els seus cuidadors i per ajudar-los a gestionar millor les càrregues i les preocupacions relacionades amb les cures. És important desenvolupar polítiques i intervencions des d'una perspectiva de gènere per eliminar les desigualtats de gènere en les cures informals a llarg termini. Les polítiques han de tenir en compte els possibles impactes de gènere; per exemple, les subvencions en efectiu per a les persones cuidadores informals poden tenir efectes negatius no desitjats sobre les dones, desincentivant la seva participació a la força laboral i perpetuant així els rols de gènere tradicionals. També s'han de tenir en compte les preferències i opinions de les persones cuidadores; les persones cuidadores sovint se senten descuidades, infravalorades i informen que se'ls exclou del pla de cures del pacient. Les persones cuidadores participen directament en el procés de cures, per la qual cosa és vital que les seves opinions siguin valorades i incorporades a la presa de decisions clíniques. Finalment, cal més recerca per comprendre millor els reptes i les necessitats úniques en matèria de salut dels cuidadors de la tercera edat i per fonamentar les intervencions; una revisió sistemàtica d'estudis sobre intervencions psicosocials per a cuidadors mostra que els cuidadors de la tercera edat continuen estant poc representats en aquests estudis. Sense dades suficients, és impossible proporcionar un suport raonable i específic.
L'envelliment de la població no només comportarà un augment continu del nombre de persones grans que necessiten cures, sinó també un augment corresponent del nombre de persones grans que realitzen tasques de cures. Ara és el moment de reduir aquesta càrrega i centrar-se en la força laboral sovint ignorada dels cuidadors grans. Totes les persones grans, tant si són receptores de cures com cuidadores, mereixen viure vides saludables.
Data de publicació: 28 de desembre de 2024