Es poden recollir mostres de teixit de persones sanes per avançar en el progrés mèdic?
Com aconseguir un equilibri entre els objectius científics, els riscos potencials i els interessos dels participants?
En resposta a la crida a la medicina de precisió, alguns científics clínics i bàsics han passat d'avaluar quines intervencions són segures i efectives per a la majoria dels pacients a un enfocament més refinat destinat a trobar la teràpia adequada per al pacient adequat en el moment adequat. Els avenços científics, inicialment materialitzats en el camp de l'oncologia, han demostrat que les classes clíniques es poden subdividir en fenotips moleculars intrínsecs, amb diferents trajectòries i diferents respostes terapèutiques. Per tal de descriure les característiques dels diferents tipus cel·lulars i entitats patològiques, els científics han establert mapes de teixits.
Per promoure la recerca sobre malalties renals, l'Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i Renals (NIDDK) va organitzar un taller el 2017. Entre els assistents hi havia científics bàsics, nefròlegs, reguladors federals, presidents de la Junta de Revisió Institucional (IRB) i, potser el més important, pacients. Els membres del seminari van debatre el valor científic i l'acceptabilitat ètica de les biòpsies renals en persones que no les necessiten en l'atenció clínica perquè comporten un risc de mort petit però clar. Les tècniques "òmiques" contemporànies (mètodes de recerca molecular com la genòmica, l'epigenòmica, la proteòmica i la metabolòmica) es poden aplicar a l'anàlisi de teixits per elucidar vies de malaltia prèviament desconegudes i identificar possibles objectius per a la intervenció farmacològica. Els participants van acordar que les biòpsies renals són acceptables únicament amb finalitats de recerca, sempre que es limitin a adults que donin el seu consentiment, entenguin els riscos i no tinguin cap interès personal, que la informació obtinguda s'utilitzi per millorar el benestar i el coneixement científic del pacient, i que l'òrgan de revisió, l'IRB, aprovi l'estudi.
Seguint aquesta recomanació, el setembre de 2017, el Kidney Precision Medicine Project (KPMP), finançat pel NIDDK, va establir sis centres de reclutament per recollir teixit de pacients amb malaltia renal que no tenien cap indicació de biòpsia clínica. Es van realitzar un total de 156 biòpsies durant els primers cinc anys de l'estudi, incloent-hi 42 en pacients amb lesió renal aguda i 114 en pacients amb malaltia renal crònica. No es van produir morts i les complicacions, incloses les hemorràgies simptomàtiques i asimptomàtiques, van ser consistents amb les descrites a la literatura i als formularis de consentiment de l'estudi.
La recerca òmica planteja una pregunta científica clau: com es compara el teixit recollit de pacients amb malalties amb el teixit "normal" i "de referència"? Aquesta pregunta científica, al seu torn, planteja una qüestió ètica important: és èticament acceptable prendre mostres de teixit de voluntaris sans per tal que es puguin comparar amb mostres de teixit de pacients? Aquesta pregunta no es limita a la recerca sobre malalties renals. La recollida de teixits de referència sans té el potencial de fer avançar la recerca sobre una sèrie de malalties. Però els riscos associats a la recollida de teixit de diferents òrgans varien segons l'accessibilitat dels teixits.
Data de publicació: 18 de novembre de 2023